dimecres, 16 de juny del 2010
"Lletres d'Aigua" de Jesús Fusté
"Barca"
Rutes de la mar
els carres que tenen
cales de poc fons
i platges serenes.
Sé tots els camins,
conec les dreceres,
els senyals del temps,
els fars que s'encenen,
la calma dels ports
plens de llums vermelles,
tots els mariners
i les marineres.
Jo que ho conec tot
a mi no em coneixen!
Barca sense rem
ni timó ni vela ,
la ciutat em pren,
la ciutat em deixa.
..................
....................
..........
...............
Artur Bladé i Desumvila "versos de la guerra i de l'exili"
dimecres, 10 de juny del 2009
Lo nostre riu d'Andreu Rifé
No sóc home de lletres,
no escric mai per concursar,
simplement dic el que penso
del mode que em sé expressar.
David Monllau. (veu i música : Andreu Rifé)
El riu Ebre és un dels més grans
de tots els que hi ha al país,
és per això que se'n abusa,
se'n fa un ús malaltís
per les mans del egoisme,
sense prevenir res,
a la llerga ens quedarem
sense riu per sempre més.
L'aigua és la vida de tot
i no s'ha de consentir
que sigui pels preferits,
ells volen enriquir.
L'aigua no és per rels capricis,
tampoc serveix per jugar,
hem de tenir la consciència
que no l'hem de malgastar.
Plans parcials constantment neixen
de caire especulatiu,
i per fer-los funcionar
tots volem l'aigua del riu.
El projecte Terra Mítica,
i també Marina d'Or,
aquests també i molts d'altres
són un cop de puny al cor.
Demano a autoritats
i a tots en general,
us prego que aquest riu
no li feu ja més mal.
A ell li devem moltíssim
els qui som d'aquí,
És gràcies al riu Ebre
que ens ha fet així.
Abans quan l'home vivia
més d'acord al medi ambient,
l'aire és notava més net,
l'aigua molt més transparent.
Si ja ens carreguem el mar
que és tant abundant i gran,
llavors com acabarà
el riu que és insignificant?
Clavegueres de molts pobles
i més d'una capital,
l'Ascó 1 i l'Ascó 2
tots ells li fan tant de mal.
I la Generalitat.
va dir que es podrà navegar,
i el que hauria d'haver fet
és el riu recuperar.
Si Barcelona té set
és que l'han fet massa gran,
i ara tots a corre cuita
vinga a xuclar-nos la sang,
I els governs irresponsables
els que avui estan mamant,
en lloc ne sanejar el riu
inverteixen en l'Otan.
dissabte, 23 de maig del 2009
És com un miracle - Montse Castellà
Aquell riu ample i feliç
amb tarongers florits
i més amunt la terra roja i dura
d'oliveres i de vinya.
Vinyes verdes vora el riu
ara que el vent bufa i bufa.
El sol ja deu sortir en aquests moments
i escampa de roig tota la façana del Port.
Per algú que ve del Priorat
acostumat a un paisatge
on després d'un turó sempre en ve un altre,
trobar-se amb la plana que travessa l'Ebre
és com un miracle
Dolça remor d'aigua en el record...
blau lo mar a llevant
blau d'aigua blava,
d'aigua de mar salada.
Serrells d'escuma platejats
fan pessigolles a l'horitzó